Sol confondre amb l ‘ «excel·lència», que seria la part positiva de les persones perfeccionistes, és a dir, voler fer les coses molt bé, excel·lents, amb una actitud responsable i esforçant-se per aconseguir èxits i metes desitjades. El sentit de la responsabilitat i la capacitat d’esforç sens dubte són característiques molt valuoses.

En canvi, el «voler ser perfecte» o «fer les coses perfectes» té a veure amb una por al fracàs i als propis errors. Les persones perfeccionistes pateixen d’ansietat, de baixa autoestima, i la seva autovaloració moltes vegades depèn del que fan i no del que són. Solen fixar-se metes massa elevades i exigents, que viscudes amb aquest nivell d’estrès poden, paradoxalment, afectar el seu rendiment i als resultats obtinguts.